HAN DIT DE NOSALTRES

R e - C o r

Re-Cor, de Disset Teatre, és una manifestació de talent amb no poques disciplines.

Teatre Principal-Sala Petita.- Dins el capítol d’almoines que el “vaixell insígnia” del teatre local dedica als nous llenguatges, la creativitat, professionalitat i bones maneres de la nostra “indústria” un cop més ha donat mostres de les seves possibilitats. Re-Cor és una manifestació de talent amb no poques disciplines. Molts adjectius servirien per definir aquest espectacle, que més que un “nou” llenguatge, diria que són “molts” llenguatges els que es troben, s’enamoren i conviuen en aquest espectacle. Dansa contemporània, música, audiovisuals, titelles, teatre gestual i convencional s’alternen per contar aquesta història, aquestes històries, aquests records d’infància tergiversats per a la realitat. Pel que fa als adjectius, el primer de tots és sens dubte el de complicat, però també laboriós. Si parlam de la interpretació, diria que elaborada, gairebé impecable, mostrant domini absolut del gest, sempre tan complicat perquè no sembli impostat. Era la primera representació i tants vectors dramàtics no són fàcils de quadrar. Els nervis del principi tot d’una es varen traduir en feina ben feta. Feina que feia goig. I no era gens senzill.

J. A. MENDIOLA 30/11/2018 

Hi havia expectació per veure aquesta nova proposta de Disset Teatre, [...] i que em va semblar una de les més reeixides i interessants de les vistes al Festival.

La temàtica proposada és el record, els flashos personals que ens venen o que pesquem en els magatzems de la memòria conscient i inconscient, activats pels avatars de la vida o per les particularitats de cadascú [...]el qual ha acabat desembocant en una història de clarobscurs centrada en els interiors secrets d’una família mallorquina. I tirant d’aquest fil invisible dels records, Disset Teatre ha aconseguit, al meu parer, crear un preciós i aprofundit retrat analític de la crisi de la figura femenina [...] Un buit que desemboca en la fragmentació, el relativisme, la ziga-zaga vital, la inseguretat i les paranoies conseqüents.

Per explicar aquest quadre de buit, inseguretat i fragmentació, els creadors de l’obra han optat per fer ells també ús d’un llenguatge fragmentat, suma de tècniques distintes, des del cinema -magnífiques les interpretacions de les actrius i la realització a càrrec de Felipe Rico-, un llenguatge sincopat que barreja l’improvís de la dansa, el joc sonor de les paraules, i el món dels objectes, el qual vertebra el fil dramàtic: les cendres de la padrina, cartes, robes, barrets, sabates, etc. També pinzellades d’una recreació titellaire de la Padrina, la protagonista invisible de la història que al final agafa forma i vida. 

[...] Obra catàrtica d’enfrontar-se al buit del món actual i d’alliberar-se de les velles estructures, sense saber encara quines són les noves que s’han de crear, però amb algunes coses clares: la voluntat ha de sortir del pou on s’amaga amb total llibertat. [...] Admiració i desig d’identificar-se amb aquesta figura desapareguda i ja impossible de la Padrina, que viu però en elles com un germen d’independència, de força i de rebel·lia. 

S’hauria de mencionar aquí el gran treball de les dues actrius, dotades d’una presència elegant i d’un perfecte domini del cos i del moviment, tant en el directe com en el filmat. I la magnífica feina del director, en el filat general de l’obra, sempre difícil quan s’entra en laberints de fragmentació i d’incertesa. També la música, de Julie Reier, compleix molt bé la seva comesa.

Obra alliberadora i d’afirmació femenina que replanteja el treball de Disset Teatre, i que li atorga unes eines de llenguatge magnífiques per enfrontar-se a qualsevol temàtica i a la creació contemporània.

PUTXINEL·LI Toni Rumbau 05 2019 

En Martí i el siurell màgic

"Un llaüt en miniatura, una mesita mínima de escritorio, unos zapatitos, una esponja, un despertador, una cuchara sopera, latas de conservas y, por supuesto, un siurell. Con esto y poco más, Disset teatre hace magia. Teatral, se entiende. Consiguen exprimir la fantasía de la simplicidad, y no ponen límite alguno a las formas de la imaginación: palabra, gesto, sombras, objetos, ruidos, música… todo vale para fascinar a niños de toda talla y condición. Algunos con toda la barba, que no solo acompañan, sino que disfrutan tanto o más de onomatopeyas y ocurrencias para todos los públicos, y también de cuidados guiños que la compañía brinda a los entregados papás, que se sienten recompensados, más allá de compartir risas con sus vástagos, cuando comprueban que no se han olvidado de ellos a la hora de fantasear".

FANCULTURA Javier Matesanz 01 2019

" [...] companyia de titelles de Mallorca, sense dubte una de les de més renom i prestigi de l’illa, amb un historial al seu darrere d’espectacles sempre molt reeixits i d’un nivell alt d’exigència. En aquesta ocasió, les noies del Disset van presentar una versió d’una rondalla popular mallorquina escollida per poder desplegar un imaginari mariner d’un poble pescador de la costa, centrat en una família de condició humil i amb un únic fill. [...] Situen l’espectador en el registre que més còmodes se senten les dues actrius: el de la poesia, la contenció, la síntesi expressiva i una presència i sonoritat que busquen l’essència dels Elements i la puresa de les emocions".

PUTXINEL·LI Toni Rumbau 06 2017

La vertadera història de'n Pere Pocapor

No sé d’on prové aquest nom numèric de la companyia, però sí podríem dir que si no van ser disset, van ser molts els encerts i les meravelles que ens depararen les dues actrius titellaires [...] Proveïdes d’una impactant i agradable presència escènica van ficar-se el públic de seguida a la butxaca. [...] to desimbolt, fresc, mai ranci, sincer i carregat d’energia de l’actuació, que traspuava ofici, bona tècnica d’actor, una relació amb els titelles orgànica, de mena natural i no invasiva. Caram, vaig pensar, com si no fos poca cosa! Un tema, el de la por, sempre una mica tabú en els espectacles de titelles, ja que l’hiper proteccionisme amb el que se sol embolcallar els nens des de petits, intenta evitar les sensacions incòmodes d’espant, ensurt o paüra. Fantàstica la interpretació de Carmen Serna en la seva ‘poruguitis aguda’, que sap com traslladar els espectadors a poc a poc a sensacions de por cada vegada més elevades, sense mai arribar ni al mal gust ni a la histèria ni al tremendisme. L’ús de la manipulació a vista dels dos personatges que expliquen la seva història ens introdueix vers uns espais molt ben articulats de ‘teatre dins del teatre’, que constitueix un ric encreuament de línies argumentals tramades entre si. Un entrellaçat intel·ligent que no defuig la complexitat i que sap fer-se entenedor. Perfecte el punt i apart del número de màgia amb la nena del públic que desapareix dins una caixa [...] i l’obra, després d’aquest petit ‘tour de force’, aconsegueix enlairar-se encara més vers el seu acompliment dramatúrgic: arribar a pors cada vegada més sonades per a la fi vèncer-les. Respecte als titelles, l’ús dels objectes que es converteixen en personatge es fa des d’una naturalitat orgànica i plenament reeixida, molt ben integrada en l’actuació de les tereseteres. [...] Sens dubte un dels espectacles més gaudits del Festival de Teresetes.

PUTXINEL·LI Toni Rumbau 06 2015

Petjades

"Petjades és una proposta que demana al públic l’esforç de figurar allò que, en escena, només es representa mitjançant la figura poètica: unes botes d’aigua ens han de fer pensar en la persona que camina, que travessa un continent fugint de l’amenaça que cau sobre casa seva; un abric ens ha de permetre afigurar-nos la persona que l’acull; un marc de fusta, l’espai íntim en què es troben aquestes dues ànimes, que és, alhora, l’espai màgic del conte en què la trobada esdevé possible i càlida. L’obra se sosté bàsicament en la narració que fa de la història la mateixa actriu, Carme Serna".

PUTXINEL·LI Cesc Martínez  06 2018

El Vol de Calàndria

“Sea Arts nos ha dado la oportunidad de recuperar un estupendo espectáculo, El vol de Calàndria, con que nació la compañía Disset Teatre y que, por tanto, precede a su brillante Les fades de la Bella Dorment, este último dirigido a los más jóvenes. El vol de Calàndria también combina actores, títeres y objetos pero, a diferencia de Les fades, renuncia a la palabra; así que se refuerzan otros aspectos como el gesto, la banda sonora y, particularmente, esa poesía dramática, no exenta de sutiles pinceladas de humor y de ternura, que impregna toda la representación. Es un juego, una bella historia de amor y, al mismo tiempo, una parábola sobre el amor mismo y la libertad, a partir de la simbología del vuelo y de las aves de su propio título. Impresiona hasta qué punto Mariaje López, Juanma Palacios y Carme Serna son capaces de dejar constancia de su presencia o de desvanecerse detrás de las marionetas, según el momento lo requiere, en un espectáculo […] que lo mismo es capaz de conmovernos que de sorprendernos o de dibujarnos una sonrisa. Un trabajo sutil, inteligente, aparentemente austero pero con una estética peculiar, con hallazgos escénicos sobresalientes, resuelto con buen oficio y que consigue mantenernos ensimismados con poco más que materiales aparentemente cotidianos, reciclados para una nueva existencia dramática”.

DIARIO DE MALLORCA Francesc M. Rotger 16 09 2013

“He aquí un perfecto ejemplo de la evolución que ha tenido el teatro de marionetas en Cataluña en los últimos años. Disset Teatre es una joven compañía constituida por actores exalumnos de Alfred Casas salidos del Institut del Teatre de Barcelona, cuyo primer trabajo saltó de inmediato a la fama y a los escenarios por la extraordinaria factura del mismo. Con el Premio al Mejor Proyecto de Teatro Visual del Institut del Teatre 2008 en su haber, El Vuelo de Calandria combina títeres de manipulación a la vista, trabajo actoral y una sugerente escenografía que permite el juego de una variedad de registros muy bien resuelta. Espectáculo sumamente poético centrado en una historia de amor que en realidad es un recuerdo, y en la que los temas del destino, de la suerte y del azar se combinan con la música del acordeón y el vuelo celeste de un pájaro mecánico”.

RUTAS DEL POLICINELLA Toni Rumbau

Les fades de la Bella Dorment

DISSET FADES A GIJÓN. No és exacte el titular. Ja ho sé. Ens hem deixat dur per l’eufòria de la fira i de la festa teatral del Feten a la capital asturiana, i hem cedit a les temptacions sensacionalistes i a una de les seves màximes periodístiques més detestables: “No deixis que la veritat t’espatlli un bon titular”. Però a partir d’ara tot és rigorosament cert, i la veritat és que els mallorquins de Disset Teatre varen rebre una magnífica acollida a Gijón amb el seu espectacle “Les fades de la bella dorment”, que va ser molt aplaudit a les dues funcions tant pel públic infantil de la primera com pels nombrosos programadors d’arreu de l’Estat espanyol que assistiren a les dues representacions de l’obra. Tant va ser així que finalment l’obra dels mallorquins va guanyar el Premi al millor espectacle de titelles i objectes de la fira Feten 2011. I no és d’estranyar que agradés aquest segon muntatge que Disset presentà a Feten (l’any passat varen fer “El vol de Calàndria”), perquè es tracta d’una deliciosa versió del conte clàssic de La bella dorment, esquitxat de llicències còmiques i ocurrències narratives d’allò més simpàtiques i eficaces per a nins i grans, a més d’estar impregnada d’una poesia visual, que ja és marca de la casa, i arrodonida per la inqüestionable habilitat que tenen els membres de la companyia per a la manipulació d’objectes i titelles. I tot això amb una posada en escena atractiva i senzilla, però no simple ni descuidada o pobre, sinó multifuncional, encara que sense grans excessos ni barroquismes, sense efectes innecessaris ni recargolaments narratius o esteticistes. Just màgia artesana i fantasia per a totes les edats, que és el que fan servir els contes bons per encisar sense embafar.

FANTEATRE  Javier Matesanz 03 2011

El cas dels tres porquets

“… inteligencia que unida a una dosis de ironía hacen que la propuesta sea apta también para los padres y adultos que acompañan a los niños. Ironía que se traduce en la existencia de una segunda lectura llena de referentes culturales que han marcado nuestra educación […] Muy acertada la dirección escénica de Disset Teatre” 

DIARIO DE MALLORCA Pere Estelrich i Massutí. 14 05 2013

El carnaval dels animals

“Repertorio de formas y colores diseñado con un gusto exquisito y ejecutado con alegría artesana. Momentos especialmente mágicos como el de la pecera, majestuosos como el del león, inquietantes como el de las tortugas, sublimes como el del cisne. [...] Público numeroso entre el que abundaban los niños, que siguieron con atención y curiosidad tan amena excursión al reino de la fantasía.”

ÚLTIMA HORA Emili Gené 02 2013

Quin embolic d'emotions!

"Vet aquí una de les companyies més interessants de les que he vist de la que ja en coneixia un treball anterior, d’excel·lent factura i que de nou va confirmar la seva vàlua. [...] L’obra es planteja un repte interessant: com parlar als nens d’una manera sintètica i abastable sobre les emocions, fent-les corpòries i per tant objectivament visibles pel públic? [...] Es podria dir que el muntatge esdevé modèlic en el sentit de mostrar de quina manera és possible parlar de continguts abstractes i alhora reals de la psicologia humana sense haver de recórrer ni al recargolament exagerat de la interpretació ni a l’artificiositat d’un text i d’un guió passats de rosca. Claredat en el contingut, síntesi de la forma i una presència elegant de contenció serien els tres eixos bàsics del treball de Disset Teatre. Cosa que es diu molt ràpid però que costa molt d’aconseguir. La sensació del públic va ser la d’haver assistit a una experiència entranyable de veritat psicològica, suaument conduïts per unes oficiants que s’expressaven sense cap estridència. Les cares de pares, mares i nens traslluïen una felicitat que no sempre es veu després d’un espectacle".

PUTXINEL·LI Toni Rumbau 06 2016